Sovint algú es pregunta què podria motivar un matemàtic a voler estudiar un problema aparentment històric. La resposta és la següent: els meus principals interessos són els d’un matemàtic professional i, per tant, romanen més aviat allunyats dels problemes històrics i cronològics. No obstant això, a principis de la dècada dels anys 70, és a dir, el 1972-1973, vaig haver d'estudiar les dates dels eclipsis antics arran dels meus estudis sobre un dels problemes clau en la mecànica celeste (vegeu Chroni, capítol 2 per a més detalls). Tenia a veure amb la computació de l’anomenat coeficient D" de la Teoria del Moviment Lunar. El paràmetre caracteritza l’acceleració i es calcula com una funció de temps en un gran interval històric. Els càlculs van ser realitzats per en Robert Newton, un astrònom i astrofísic nord-americà contemporani. Un cop finalitzats, vaig fer el descobriment inesperat d'un paràmetre D" comportar-se de la manera més peculiar, és a dir, realitzant un salt inexplicable sobre l'interval dels segles VIII-X dC. Aquest salt no es pot explicar per la teoria gravitatoria convencional i és improbable que porti a en Robert Newton a inventar-se unes misterioses "forces extra-gravitacionals" en el sistema Terra-Lluna que només es manifesten d'aquesta manera.
Prefaci d'Anatoly T. Fomenko
Podríem preguntar-nos per què hauríem de voler revisar la cronologia de la història antiga i fonamentar la nostra revisió en nous mètodes empíric-estadístics. Val la pena recordar al lector que la disciplina de la cronologia al segle XVI-XVII es considerava una subdivisió de les matemàtiques, abans de transformar-se, gradualment, en un camp d’estudis històrics considerats complets, en general, i que només requerien aclariments menors, deixant així l’actual edifici de la cronologia intacte. I, tanmateix, descobrim que la versió oficial contemporània de la cronologia de la història antiga és plena de contradiccions i d'incoherències prodigioses que mereixen un intent d’aclariment i de rectificació parcial basada en els mètodes de l'estadística moderna, com a mínim.