Prefaci d'Anatoly T. Fomenko

Podríem preguntar-nos per què hauríem de voler revisar la cronologia de la història antiga i fonamentar la nostra revisió en nous mètodes empíric-estadístics. Val la pena recordar al lector que la disciplina de la cronologia al segle XVI-XVII es considerava una subdivisió de les matemàtiques, abans de transformar-se, gradualment, en un camp d’estudis històrics considerats complets, en general, i que només requerien aclariments menors, deixant així l’actual edifici de la cronologia intacte. I, tanmateix, descobrim que la versió oficial contemporània de la cronologia de la història antiga és plena de contradiccions i d'incoherències prodigioses que mereixen un intent d’aclariment i de rectificació parcial basada en els mètodes de l'estadística moderna, com a mínim.

Sovint algú es pregunta què podria motivar un matemàtic a voler estudiar un problema aparentment històric. La resposta és la següent: els meus principals interessos són els d’un matemàtic professional i, per tant, romanen més aviat allunyats dels problemes històrics i cronològics. No obstant això, a principis de la dècada dels anys 70, és a dir, el 1972-1973, vaig haver d'estudiar les dates dels eclipsis antics arran dels meus estudis sobre un dels problemes clau en la mecànica celeste (vegeu Chroni, capítol 2 per a més detalls). Tenia a veure amb la computació de l’anomenat coeficient D" de la Teoria del Moviment Lunar. El paràmetre caracteritza l’acceleració i es calcula com una funció de temps en un gran interval històric. Els càlculs van ser realitzats per en Robert Newton, un astrònom i astrofísic nord-americà contemporani. Un cop finalitzats, vaig fer el descobriment inesperat d'un paràmetre D" comportar-se de la manera més peculiar, és a dir, realitzant un salt inexplicable sobre l'interval dels segles VIII-X dC. Aquest salt no es pot explicar per la teoria gravitatoria convencional i és improbable que porti a en Robert Newton a inventar-se unes misterioses "forces extra-gravitacionals" en el sistema Terra-Lluna que només es manifesten d'aquesta manera.

Nota de l'editor

"La Història: ficció o ciència?" és el tractat més explosiu de la història que mai s'ha escrit. Cada teoria que conté, per molt que sigui poc ortodoxa, és avalada per dades científiques sòlides.

El llibre conté 446 gràfics i il·lustracions, còpies de manuscrits antics i infinitat de dades sobre fets que demostren la falsedat de la cronologia utilitzada avui en dia i que sorprendran al lector.

Els estudis de l’eminent matemàtic Anatoly Fomenko demostren que:

· Jesucrist va néixer el 1152 dC i que fou crucificat el 1185 dC.

· L’Antic Testament fa referència a esdeveniments medievals.

· L’Apocalipsi es va escriure després del 1486.

El discurs històric dominant, en el seu estat actual, es va elaborar essencialment al segle XVI, a partir d’una barreja més aviat contradictòria de fonts, com ara innombrables còpies d’antics manuscrits llatins i grecs els originals dels quals s’havien esvaït en l’edat fosca i presumptes processos irrefutables que oferien els astrònoms medievals tardans, que romanien sota el poder de les autoritats eclesiàstiques. Gairebé tots els components són descaradament falsos.

Per a alguns de nosaltres, possiblement serà força inquietant veure que el magnífic edifici de la història clàssica es converteix en un simulacre nefast concebut damunt el niu de serps que era la política medieval. 

Dues inquietuds, de fet: la primera quan la llegendària pols mil·lenària sobre l’antic marbre es converteix en una simple capa de brutícia que es pot eliminar amb una minuciosa investigació sense prejudicis.

La segona, i el més gran atac d'inquietud, prové de la consciència de quantes àrees de coneixement humà encara confien i es fonamenten en els tres elefants de la cronologia consensuada. Res no ho pot solucionar, tret que s'esdevingui una revolució cronològica individual a la ment d’un nombre prou gran de persones.